Nou cinema aleman (1960-1980)

Després de la derrota de la segona Guerra Mundial, a finals dels anys 50, trobem una davallada en la industria cinematogràfica alemana.
Posteriorment a la Nouvelle Vague francesa, surgirà a Alemania (1962) un grup de cineastes joves. Aquests compartiran un punt de vista crític sobre la societat del seu temps.
El 1962 crearan el manifest d'Oberhausen.
A diferència de la nouvelle vague francesa, no coneixen la tradició cinematogràfica del païs.
La temàtica tractada seran els problemes de joventut, examinant el passat, la posguerra.
Alguns directors destacats són: Volker Schlöndorff y Werner Herzog. Durant els anys 70/80 destacam a Wim Wenders i a Rainer Werner Fassbinder.

Destacam:

1979 "Nosferatu, el vampiro de la noche" de Werner Herzog.
Encara que la història deriva de la novel·la de Dracula de Bram Stoker, el director volia fer un homenatge a la pel·lícula muda de 1922 de Murnau.
1987 "Cobra verde" de Werner Herzog.
Aquesta pel·lícula és un viatge al desconegut. Es submergeix en el cor d'Àfrica, on hi trobem representades la injusticia de l'esclavitud i la brutalitat de les tribus aficanes.

1970 "El tambor de hojalata" de Volker Schlöndorff, basada en la novel·la de Günter Grass.
Film de temàtica antinazi, que transcorre en la ciutat de Danzing, on alemanys, polacs, jueus i Kaschuben (minoria eslava) vivien en armonia, fins que començaren les campanyes nazis.

Wim Wenders tractarà la incomunicació humana i els conflictes personals. Entre els seus films destacam: "Alicia en las ciudades", "Cielo sobre Berlín" i "París, Texas".