dissabte, 7 de febrer del 2009

Free cinema

El free cinema o british social realism, el trobem a finals del anys 50 al Regne Unit.Influïts per la nouvelle vague francesa, volien elaborar un cinema socialment compromès. Anaven en contra de la artificialitat narrativa del cine de Hollywood.
El free cinema cerca retratar les persones anònimes de la societat amb pocs recursos i al marge de l'estudi. Generalment, en el principi les seves bandes sonores utilitzaven música de jazz i eren pel·lícules rodades en blanc i negre utilitzant camares lleugeres i de ma.
Un dels principals impulsors d'aquest moviment seria l'escritor John Osborne.
Entre els defensors del nou cinema destacam els crítics de la revista "Sequence" amb Lindsay Anderson i Karel Reisz entre d'altres. En la revista trobariem el manifest del grup inaugurat el 1957.

Com a figures destacades d'aquest moviment: Lindsay Anderson,que rodaria diferents documentals i llargmetratges.
1955 "Foot and mouth"
1963 "El ingenuo salvaje"
1968 "If..." Estricte internat en el que uns adolescents rebels desafien les normes d'un sistema conservador. El protagonista és Malcom Mc Dowel, qui també protagonitzaria "La naranja mecanica" de Stanley Kubrick.
El final és apoteòsic de lliberació violenta, similar a la baralla en la escèna del cafè. És un film antisistema.
Pel.lícula en color que utilitza en algún moment del film el blanc i negre.


Un altre cineasta d'aquest moviment seria Karel Reisz, d'origen chec.
1955 "Momma don't allow"
1960 "Sabado noche, domingo mañana"

I Tony Richardson amb:
1950 "Mirando hacia atras con ira"
1960 "El animador"
1970 "Ned Kelly", interpretada per el cantant Mick Jagger.

L'influencia del free cinema mai ha desaparegut en el cine Britanic. Entre els seus successors trobam: Ken Loach i Stephen Fears.
Stephen Fears, rodarà: "The Queen" el 2006, i també "Mrs Henderson presenta" del 2006, entre d'altres.

Ken Loach rodarà: "El viento que agita la cebada" del 2006, el documental "once de septiembre" del 2002 i "la canción de Carla" del 1995, etre d'altres.
Al igual que els seus antecessors denuncia els traumes que ocasiona en els éssers humans la vida en les ciutats industrials.
Les repercusions socials de la reconversió industrial han sigut tractades en d'altres pel·lícules com "Full Monty" de Peter Cattaneo del 1997.

El documental "11 de Septiembre" 2002, forma part d'un conjunt de documentals de 11 cineastes independents que ofereixen la seva visió sobre els atentats del 11 de setembre de 2001 a les torres gemelas, en onze curts. Cada un dura 11 minut, nou segons i un fotograma.
Cap distribuidor va acceptar exhibir el film a EEUU.

Trobem una nova fornada de directors anglesos que beuen del british cinema. Entre ells Shane Meadows amb "This is England", Danny Boyle amb "Trainspotting" (1996)i Michael Winterbottom amb "24 horas people".
L'última pel.lícula de Danny Boyle "Slumdog Millionaire" 2008, està actualment en cartelera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada