Cinema de posguerra

Als anys 50, apareix la televisió. Suposarà una baixada d'espectadors de cinema.
Per recuperar els espectadors la industria apostarà per una nova tecnologia: el cinemascope i posteriorment la Vistavision.
Apareix el cinemascope l'any 53, i la primera película rodada va ser "La túnica sagrada".
Aquest sistema fou inventat per Henry Cheretien, i es caracteritzava per l'us d'imatges amplies en les tomes de filmació. Per aconseguir l'efecte, les camares contenien unes lents anamòrfiques especials (hypergonar). Per descomprimir la imatge durant la projecció, s'utilitzaria una lent contraria a la del rodatge.
Aquest nou format proporcionava 4 pistes magnètiques de so en 35 mm.

Un dels problemes del cinemascope era que en el centre de la pantalla s'aplastava la imatge, cosa que va evitar durant un temps l'utilització de plans curts (primers plans) localitzats en el centre.

Posteriorment apareixeria la Vistavision (1954). La Paramount llançà el format rival del Cinemascope, el Vistavision. En aquest cas no s'utilitzaven lents anamòrfiques que comprimisin la imatge. El so aquí també era monofònic. Posteriorment introduiria un sistema pseudo-stereo.
Hitchcock seria un gran seguidor del sistema i rodaria "Vertigo".

Cine Hindú

La cinematografia india comença a ser reconeguda a partir de 1955 amb la película "Pather Panchali" de Shatyajit Ray, amb música de Ravi Shankar.
Posteriorment sorgiria el fenòmen Bollywood, moltes vegades películes occidentalitzades.
El cinema propiament hindú és un espectacle lúdic on hi trobem tots els gèneres en una mateixa película. Els protagonistes tan prest ploren com riuen o ballen al ritme del hindipop.
Bombay és la capital d'aquesta industria, i és molt frecuent que la música d'una película arribi al mercat mesos abans de la difusió del film.

Cinema Japones

Durant els anys 50 destacam a Japó el cineasta Akira Kurosawa, amb algunes de les seves películes: "Rashomon" del 1950, i "Los siete samurais" de 1954.

Japó havia perdut la segona guerra mundial, hi es trobaven en una situació social pessimista i els creadors tindran més llibertat per fer les seves películes.

Molts estudis es van negar a finançar la película "Rashomon" per considerarla rara.
"Rashomon", és el nom d'una porta real que havia estat destruida. Aquest film es basa en dos històries del mateix autor, la primera és on s'agafa la porta i la discusió moral; la segona, agafa la història de la dona violada i l'home assassinat en el bosc.
Hi trobem multiples flashbacks, i una pessimista visió de la condició humana. Els incidents seran narrats des del punt de vista del lladre, la dona, i l'assassinat amb l'ajut d'un medium, i del llenyataire.